Filed under: General
En aquesta ocasió és M. Carme Gil qui reflexiona al voltant de la vida en Escòcia. A més, us deixem algunes fotografies de l’excursió al “Loch Ness”, per què us feu una lleugera idea del fantàstic paratge que ens vam trobar.
“Desprès de 15 dies de vida a Hamilton i visitant el seu entorn, us voldria transmetre les meves sensacions després d’estar compartint el dia a dia amb el Escocesos i gaudir de la seva terra i de les seves costums.
El primer adjectiu que surt de la meva ment, és amabilitat, amabilitat en el moment que ens dirigim a ells per poder comunicar-nos, com s’esforcen a parlar un angles més “net”, com diuen ells (l’accent escocès és molt particular i tancat), per a que la nostra comprensió sigui mes fàcil.
Seguidament, respecte i confiança. Durant el transcurs de la nostra estada a l’institut i deixant a un costat la grata atenció que ens van donar i el respecte i disciplina entre alumnes i professors. També hem va cridar l’atenció la naturalitat en què deixen les seves pertinències sense cap vigilància, amb la tranquil·litat de que al finalitzar el seu temps d’esbarjo tot continuarà al mateix lloc.
Durant el transcurs d’aquesta experiència, estic encara més sorpresa, i molt gratament, pel respecte que es pot veure en tot moment en aquest país pel seu entorn, quasi no hi ha un paper en el terra, ni tampoc una cigarreta, la gent apaga les cigarretes a les papereres acondicionades per a aquest fi , hi pots anar als W.C. públics amb tota la tranquil·litat de trobar-lo en perfectes condicions d’higiene.
El passat dissabte vam tenir el plaer de poder gaudir d’un passeig per Inverness, tot travessant la natura, i la meva sorpresa va ser , a banda de la seva bellesa, que en el transcurs de més d’una hora de passeig no vaig veure res fora del seu lloc. Tot estava perfecte, com si aquella mateixa tarda haguessin anat a netejar per a nosaltres.
I per finalitzar, destacar que els escocesos són aplicats i treballadors, la feina funciona d’acord amb el seu horari solar, no paren ni un moment, comencen a les 8 del matí i finalitzen la seva jornada laboral a les 4:45, sense parar ni a dinar, per a ells com diu Julio, menjar és una pèrdua de temps així que mengen ràpidament alguna cosa davant el seu ordinador, quasi sense prestar atenció al fet de menjar per plaer, sino per pròpia necessitat d’alimentació.
I d’acord amb aquest horari continua el dia, per anar a un bar i estar amb els amics, a beure una de les variades cerveses que pots trobar aquí, donat que no queda molt més a fer, perquè les tendes tanquen quasi totes a les 5.30 de la tarda. Així que a beure cerversa i cantar al karaoke, que aquí els agrada molt, fins tot plegat la 1 de la nit (els divendres), que és quan tot tanca i cap a casa a dormir. És una forma de sortir diferent, tot es fa molt més aviat, un altre ritme…
I ja sols em queda animar-vos a tots a començar ja a preparar el vostre anglès, per poder viure en primera persona aquesta experiència, i poder gaudir de tot el que en els nostres escrits us expliquem. I si teniu la sort de compartir aquesta experiència amb uns companys tant fantàstics com els que ens trobem avui aquí, val la pena !”
4 comentaris fins ara
Deixa un comentari




En primer lloc vull demanar disculpes per no haver deixat encara cap comentari, el començament de curs ha estat molt apretat i la feina ens passa per davant.
Comentari per Juventina Figueras setembre 19, 2010 @ 6:28 pmPerò, com m’agrada llegir les vostres vivències. No les puc disfruta en primera persona però em fa feliç saber que val la pena treballar per què altres alumnes les puguin també tenir.
Esteu aquí perquè us heu esforçat per ser-hi, i això és molt important, saber i aprendre que amb treball, dedicació i paciència es podem aconseguir moltes coses.
Apreneu i disfruteu d’aquesta experiència. `
Fins aviat.
quines fotos mes xules perfavor!!
si esque som uns afortuntas
Comentari per polito setembre 20, 2010 @ 2:38 pmHola Mari Carme i també una salutació cordial als teus companys i companyes.
Mari Carme he llegit amb molt d’interès les teves reflexions i la veritat es que estic completament d’acord.
Crec que amb tres paraules has definit molt bé el caràcter de la gent de Hamilton. Amabilitat, respecte i confiança.
Vaig estar fa dos cursos acadèmics i vaig pensar en quina sort de trobar persones de diferents cultures i poder compartir vivències amb tanta naturalitat.
Però tots vosaltres també sabeu que aquesta experiència ha estat possible gràcies al professor Juli Boixader, ha estat gràcies a ell que hem conegut aquesta magnífica gent i és gràcies a ell que avui pugueu estar fent la FCT a Hamilton.
Estic segur que heu aprofitat bé el temps i també estic segur que heu deixat al nostre Institut a una gran altura.
Per tot això et dono les gràcies Mari Carme a tu, que has escrit este magnífic escrit i a tots els teus companys i companyes.
Ànims i acabar de disfrutar els dies que queden
Gabriel Perles
Comentari per Gabriel setembre 29, 2010 @ 1:07 amNo voldria finalitzar aquesta experiència sense donar les gracies a tot l’equip que fa possible amb tot el seu esforç i treball que cada any alguns privilegiats (com jo en aquest any) puguem gaudir de l’estada a Hamilton.
No voldria oblidar a ningú que fa possible aquest projecte, però vull destacar especialment a les següents persones e institucions per la seva implicació.
En primer lloc a Julio Boixader, ja que sense el seu treball constant i la seva dedicació no seria possible, i també donar-li les gracies per tot l’esforç que a de posar, venir a Escòcia i conviure amb els alumnes per fer-nos una estància mes agradable i fàcil.
En segon lloc a tot l’equip que forma l’Institut IES Montsià , com també a l’institut John Ogilvie High School de Hamilton, per tot el seu esforç, dedicació y amabilitat, en especial a Mr. McLaughlin, Tosh ( per a nosaltres) i Linda, que a part de ser unes persones fantàstiques, van estar en tot moment vetllant per a que no ens faltes de res en la nostra estància.
I finalment a totes les persones que van estar al nostre constat a l’ajuntament , per la seva amabilitat, simpatia i cordialitat en tot moment.
Moltes gracies a tots, espero que continueu així per que de veritat que esteu fent un treball fantàstic…
Comentari per M.Carmen Gil octubre 6, 2010 @ 7:40 pmGRACIES