Filed under: General
Avui és Pol Laguarta el que ens conta una mica al voltant de la residència. Podeu veure les fotos de l’any anterior o més endavant en publicarem alguna:
“Des de la nostra arribada a Escòcia, la nostra casa ha sigut la residència universitària de la UWS (University of West of Scotland): aquí dormim, mengem gairebé tots els dies i és el nostre lloc de comunicació amb la nostra gent.
Ha sigut molt fàcil adaptar-se ràpidament i sentir la llibertat i la independència que molts de nosaltres encara no estem acostumats a sentir. Haver de fer el menjar, ficar la rentadora, etc. són coses que poden semblar molt senzilles però que nosaltres no tenim per costum i l’estada aquí ens ajudarà de segur a millorar.
D’altra banda, en contrast amb la llibertat que ens ha sigut disposada, tenim també l’oportunitat de compartir moltes coses del dia a dia amb altres companys que estan en la mateixa situació que nosaltres, això fa més fàcil l’estada aquí i ens permet desenvolupar una complicitat i confiança cap a ells que ens converteix en una petita família per un mes. Des del meu punt de vista la capacitat d’adaptar-se i aprendre coses molt importants sobre la convivència i la feina del dia a dia fora de casa ens far madurar i adquirir uns valors tant o més importants que l’experiència que podrem adquirir en els nostres llocs de treball, que és el motiu principal de la nostra estada aquí.
Des d’un punt de vista personal i basant-me en la experiència que he tingut en una residència universitària espanyola, he de destacar que tot i que la finalitat és la mateixa (fer que els estudiants es sentim el més a gust possible) hi han prous diferències, com ara la distribució dels pisos, que són compartiments de 6 habitacions individuals amb dues dutxes i dos wàters comunitaris, així com la cuina-menjador, que ofereix més intimitat que un gran menjador comú típic a les residències espanyoles. Una altra cosa que m’ha cridat molt l’atenció es el funcionament de les claus, ja que només tenim una clau per a obrir totes les portes, el que pot portar a pensar que les ferradures són totes iguals, però no, cada clau obre fins la teua habitació, és a dir, amb la clau d’algú del teu pis podràs obrir la porta exterior, la porta d’entrada al pis, però no la teva habitació; és una curiositat que tenia ganes de
comentar.
Crec que més o menys tothom és pot haver fet una idea del lloc en el que residim, que era l’objectiu d’aquest article, així que el donarem per acabat saludant a tota la gent que perdi 5 minuts de la seva vida llegint-lo.
Salutacions de part dels “Spanish students”.“
1 comentari fins ara
Deixa un comentari
Hola Pol,
No hi ha millor experiència que compartir el dia dia en un pis o en el cas concret vostre en una residència d’aquestes característiques.
Com be comentes anar a un apis estranger no és només per pràctiques d’empresa sinó la necessitat de conviure i compartir així com les coses més senzilles de vegades es fan molt complicades o simplement no s’han fet mai i ara no hi ha més remei que realitzar-les. Tal i com comentes que cosa amb aparença tan senzilla com fer el menjar, rentar la roba i altres coses que no estem acostumats i tenir-ho que compartir amb gent de diferent cultura. Estic segur que és una experiència inoblidable.
No teniu problemes l’adaptació no ha estat traumàtica per tant considero que ha estat un èxit.
Per tant ànims i fins aviat
Gabriel Perles
Comentari per Gabriel setembre 29, 2010 @ 1:43 am